Turisme

La població de Sella s’enclava en el vessant meridional de la serra d’Aitana (1.558 m.), als mateixos peus del primer front rocós d’aquest sistema muntanyenc, la Penya de Sella (1.100 m.). La singular disposició d’aquest poble ve definida per la coronació, reposat a mig vessant sobre la muralla calcària d’Aitana, de la vall que les aigües dels rius Sella i Amadorio han anat modelant fins a trobar el mar. Es tracta d’un emplaçament que exemplifica els caràcters bàsics d’un poble mediterrani en tota índole, relacionat tant amb un clima característic que ens defineix com per la successió de cultures que, al llarg de la seua mil·lenària història, han anat deixant la seua empremta en el patrimoni humà i paisatgístic d’aquest poble. Tal vegada per açò, administrativament Sella pertanga a la Marina Baixa, una comarca la denominació genèrica de la qual defineix molt bé un conjunt de característiques, lligades a la proximitat del mar, que comparteixen els pobles situats entorn de la serra d’Aitana, un dels relleus litorals amb major altura de la Península Ibèrica. Per açò, les estretes relacions històriques entre aquesta població i les ciutats litorals, especialment La Vila Joiosa, no han sigut obstacle perquè Sella haja crescut entorn de la muntanya i allò que, de forma ancestral, aquesta oferia a l’home: les aigües de centenars de fonts, sàviament repartides en les hortes que, penjades a mig vessant, descendeixen fins al fons de les valls; d’altra banda, l’agricultura de secà va haver d’ascendir en gradería fins als mateixos peus de les muntanyes darrere d’un bosc que, encara la seua importància històrica, avui es troba en clara expansió.

El paisatge aclaparant que ha conformat aquesta acció multisecular de l’home sobre un mitjà estret i complicat resulta, amb tot, la viva imatge d’un passat dificultos, en el qual la progressiva modernització de l’agricultura va ser espentant a nombrosa població a l’emigració. De fet, la pervivència actual d’aquest poble es deu, en gran manera, a la presència d’un litoral pròsper, la qual cosa ha incrementat, més si cap, les relacions entre la costa i l’interior muntanyenc immediat.

La conca fluvial de l’ Amadorio, que arreplega les aigües vessants dels barrancs paral·lels a la línia de costa, ha representat al llarg de la història, un paper fonamental en aquest procés, ja que es tracta d’una de les poques obertures perpendiculars al mar que han permès al transport, al comerç i a les relacions culturals en general, accedir a la muntanya i a ciutats de l’interior alacantí com Alcoi o Cocentaina. Aquest històric eix vertebrador troba a únicament 19 km. del Mediterrani, la població de Sella, la porta meridional de la serra d’Aitana.