Els àrabs van deixar la seua empremta en aspectes tan importants com el sistema de reg (sèquies, assuts, basses o instal·lació de molins) o la morfologia urbana que tant caracteritza aquest municipi.
La nostra història
Encara que la presència humana en el terme de Sella és de diversos mil·lennis abans de Crist, com demostren les pintures rupestres de la Font de l’ Arc (d’entre 4.000 i 6.000 anys), l’origen de l’assentament actual és probablement íber: és a dir, parlem d’un poble xicotet però amb una història mil·lenària.
El seu emplaçament adquireix tot el sentit si considerem que el poble se situa sobre un pujol airejat, ben assolellada i exposada als vents, amb un ampli camp visual i una altura que assegurava la seguretat de la població, i al costat de tot açò la presència d’un riu que permetia el proveïment d’aigua per a consum humà i per al regadiu. La presència de Sella va lligada a aquesta última qualitat, el tractar-se d’un interfluvi o de la unió de dos rius: el del barranc de l’Arc i el que prové de Tagarina i Seguró (riu dels Voltes), que s’uneixen a l’altura del Molí de Baix i formen el riu Sella.
Però sens dubte, la civilització que va assentar les principals bases d’organització territorial en el nostre poble va ser la islàmica. Els àrabs van deixar la seua empremta en aspectes tan importants com el sistema de reg (sèquies, assuts, basses o instal·lació de molins) o la morfologia urbana que tant caracteritza aquest municipi.
Va ser tanta la importància dels àrabs, que hem de pensar que van estar ací fins a fa únicament quatre segles, encara que des del segle XIII van estar sotmesos al poder cristià. La Sella islàmica, que es pot considerar així fins a 1609, diferia bastant de l’actual en molts aspectes. Els pobladors vivien pràcticament dels productes que oferien les nombroses hortes que s’estenien als peus del poble i al voltant d’altres fonts que sorgien als voltants (com per exemple les de l’Arc, el Morer, la de Nicolau en Tagarina). La resta del terme es formava de masses boscoses i de prats que alimentaven a nombrosos bestiars.
Però en 1609, els moriscs són expulsats i Sella queda despoblada totalment. Durant diversos anys, el poble està abandonat, fins que el baró de Sella decideix repoblar-ho amb els quals en realitat són els nostres avantpassats: gents vingudes de l’horta d’Alacant i d’altres terres properes on habitaven cristians. Aquesta gent es va veure sotmesa a fortes càrregues censals per part del baró i l’agricultura ja no era únicament per a menjar, sinó també per a pagar impostos. Aquesta raó explica principalment els abancalaments que avui veiem en tot el terme, inclosos aquells que es realitzaven en el més alt de les muntanyes per a aprofitar un miserable tros de terra. Aquesta ja no és una herència àrab, sinó molt més propera: l’herència del fam i la misèria dels nostres avis.
A poc a poc, al llarg del segle XVIII i XIX Sella va conèixer un important creixement demogràfic. El poble creix a l’ample i a l’alt: les cases guanyen en qualitat i s’erigeixen les grans masies que poblen tot el terme (Sagnon, Pedaç, Xarquer, Foia Llarga, Les Saleres, etc.). La població supera fàcilment els 2.000 habitants, gran part de la qual es distribueix en un hàbitat dispers al llarg del terme. No obstant açò, les condicions de vida segueixen sense ser les millors. A la fi del segle XIX i principis del segle XX es produeixen els primers èxodes de població a Amèrica, França o a ciutats com La Vila, Alcoi o Alacant.
Durant el segle XX, les condicions de vida milloren substancialment, però es produeix una progressiva sagnia població al que s’incrementarà en la dècada dels seixanta. Moltes coses van canviar a partir de llavors: l’agricultura va deixar de tenir la importància decisiva d’antany i el sustente de la família es comença a cercar en el turisme i tot el que té relació amb ell, ja lluny del poble.
El segle XXI s’inicia, de nou, amb una sèrie de canvis i noves possibilitats per a Sella. La democratització de l’automòbil, la millora de les carreteres i de les cases o l’increment dels serveis a la població inverteixen els papers: en molts aspectes avui es viu millor en un poble que en la ciutat.
La gent jove comença a replantejar-se tornar al seu poble i la conjuntura econòmica obri noves expectatives de creixement. Per primera vegada en segles, el poble té possibilitat de créixer i es plantegen diverses possibilitats de fer-ho. En aqueixa tesitura es troba actualment Sella.
Pot trobar més informació històrica sobre el poble en el web de L’Arxiu de Sella
O pots seguir llegint a les següents pàgines:
El nom del poble
No us heu parat a pensar mai què significa el nom del poble, què voldrà dir la paraula «Sella»? Joan Coromines, en el seu diccionari tiponímico Onomasticon Cataloniae (vol.VII, pág.89-90), postula una teoria bastant raonada per a tractar de donar una explicació lògica a aquesta paraula. Vegem-la:
En primer lloc, Coromines postula que la majoria d’esments antics (la primera és de 1251 i en llatí) el nom del poble apareixia representat gràficament com «Sella», amb una S inicial. La presència d’aquesta si l’aspecte del nom, descarten la idea d’un origen àrab ja que en els arabismes hi havia sempre una g en les dades antigues.
D’altra banda, es podia pensar, segons Corormines, que el nom del poble derivara de la paraula llatina CELLA (rebost, graner, magatzem) una paraula molt estesa en toponímia. Però a causa que el nom «Sella» està ben arrelat en el moment de la conquesta, això descarta qualsevol origen llatí amb CE o CI inicial, ja que aquesta arrel hauria donat el fonema en mossàrab (com Xella, a la Canal de Navarrés).
Aquesta mateixa evolució ens serveix per a descartar també un possible origen llatí CILIUM (parpella) que comença igualment amb la síl·laba CI.
Una vegada descartades aquestes tres teories i intuint un origen llatí amb S inicial, Coromines postula que el nom d’aquesta vila, la paraula Sella, és una metàfora que descriu la forma del tosal on es troba el poble. I per a demostrar-ho comença descrivint el seu enclavament:
«L’excel·lent foto (…) mostra les cases de la població enfilant-se entorn al pujol en la qual estava l’Ermita de Santa Bàrbara i el castell dels moros. Aquest tosal és un xicotet avanç de la grandiosa Peña de Sella, poderosa serra que constitueix la antemuralla d’Aitana; per part seua, el tosalet de santa Bàrbara està naturalment unit a la Penya de Sella per un serral».
Aquesta descripció porta a Coromines a comparar la forma de la muntanya on es troba enclavat el poble amb una cadira de cavalcar, que és el significat del nom del poble en valencià. Aquesta idea ve corroborada pel fet que aquest substantiu, segella, és un dels termes més populars en valencià per a designar els serrals.
Pot ser que no ens agrade molt aquesta explicació sobre el significat del nom del poble, però cal reconéixer que Coromines arriba a les seues conclusions d’una forma molt raonada.
Llibres i discos publicats sobre Sella
Aci podreu trobar una relació de llibres que tracten específicament sobre Sella i els seus voltants. Són llibres de història, geografia, receptaris, poesia, guies, esport i literatura.
- Martínez Llorens, N. (1987): Sella, historia y costumbres. Ed. de la autora, 385 pp.
- Baldaquí i Escandell, R. (transcriptor) (1987): “Carta de l’honorable mossèn Gizbert d’ Olms, donzell, de la possessió del feu e jurisdicció criminal de la vila de Sella del molt alt senyo, rey de Navarra e duch de Gandia”. Col. Papeles Alicantinos, Ed. Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 10 pp.
- Sánchez, N.; García, J.M. (1999): Guía de escalada de Sella. Ed. Font de l’Arc.
- Soler, L. i Cazorla, J. (2002): El Mas, un temps i una vida. Ed. Ajuntament de Sella
- Giménez Font, P. y Cantó Seva, J.L. (2003): Bella es la noche. La Rondalla de Sella (1958-2003).Ed. Club Universitario, 133 pp.
- Martínez Llorens, N. (2005): De l’Antigor a Sella. Ed. Ajuntament de Sella, 280 pp.
- Doménech, A.; Giménez, P.; Llorca, F. X. (2007): Als peus de l’Aitana. Toponimia i paisatge des de Sella. Ed. Ajuntament de Sella, 283 pp. + 9 mapas
- North, C. i Guifford, T. (2011): Al otro lado del Aguilar: Poems and Conversation in Spanish and English. Ed. Oversteps Books , 86 pp.
- AA.VV. (2012): Cuina de Sella, receptes d’ací fetes per gent d’ací. Ed. Comissió de Festes Divina Aurora 2012
- Pérez Serrano, M.A. (2012): Un poble, un esport. Sella i la pilota valenciana. Ed. Ajuntament de Sella.
- Llinares Fenollar, M. (2013): Farhannah. Ediciones Ende, 258 pp.
- Soler Rico, L.V. (2014): Sella y su Aurora. Historia y tradición. Pirograbados de Pedro Morales. Ed. Ajuntament de Sella.
- Giménez Font, P. y Pérez Ortiz, A. (2017): 1920-1929. Sella en els inicis de la Modernitat. Catàleg d’Exposició. Ed. Arxiu de Sella- Associació d’Estudis de la Marina Baixa.
També disposem de discos produits per associacions i grups del poble:
- Músiques de Sella (Aitana Producciones Musicales, 2006): un recull de música tradicional de Sella, a càrreg de la U.M. L’Aurora, La Rondalla de Sella i diverses veus del poble
- De poble: música i mestre (2016), interpretat per la UM L’Aurora de Sella i que recull sis composicions del seu director, el sellard Miquel Morales Climent.
- Retrobem els orígens…. recuperem la identitat. Komfusió (Mésdemil, 2012)
- Un poble de cançons. Komfusió (llibre-CD-DVD) (Mésdemil, 2015)
